dilluns, 22 de juny de 2009

12. SEGLE XX SEGONES AVANTGUARDES

Després, quan travessaven a la planta baixa l'extensa secció de per­fumeria, estética i complements de l'ornament personal, havia tin­gut el pensament fugaç de comprar-li un regal a Matilde, un per­fum, però qué hauria dit ella si ell es presentava a casa del germà amb un fiasco embolicat elegant amb llacet i etiqueta daura­da, amb quin pretext li hauria ofert l'obsequi, i a més a més quin perfum era l'adequat i com triar-lo en aquella multiplicada expo­sició feta de vint trenta o quaranta divisions com botigues autò­nomes, corralets de perfumeries amb grans fotos de cares de dones impossiblement belles brillants i cossos i pells sota un seguit de rètols amb noms anglesos o francesos Margaret Astor Elisabeth Arden Givenchy L’Oréal Estée Lauder, cadascun repetit en centenars de flasconets i de potets de locions de colònies i de cremes i sobre el pit de senyoretes molt pulcrament uniformades pintades i perfumades que oferien proves d’aromes dipositant gotes d’essències en el dors de les mans sobretot de les clientes joves que s’hi acostaven i entre les unes i les altres omplien l’aire blanc i daurat d’un torbament i una espessor d’olors fins on arribava la vista; mai no hauria pogut pensar o imaginar que era possible reunir en un sol espai sota un sol sostre una extensió com aquella de tants milers de botelletes i de pots, de pintures de llavis, de laques, de cremes, de pólvores, de colors per a les parpelles i d’olors femenines, com hauria sabut orientar-se en aquella compacta dispersió infinita per trobar un perfum simple i amable, i com hauria buscat consell, en aquell punt, preguntant al seu guia?

Joan F. Mira. Purgatori, Ed, Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-535-8. 292 pàgs.


 -oOo-


La IIª Guerra Mundial (1939-1945)

De nou austeritat
La Segona Guerra Mundial va suposar un parèntesi en els avenços del maquillatge i contínua en els anys d'austeritat i de la postguerra. Malgrat això les franceses estaven disposades a mantenir la seva reputació de ser les dones més ben vestides del món. Si la resta de les dones del món creien que havien de vestir amb modèstia i sobrietat, les franceses van desenvolupar un estil extravagant per demostrar la seva independència. Els llavis de vermell fosc, vestits de colors vius (blau, blanc, vermell) i barrets i sabates que creixien a l'alt amb falca. Tocats al cap realitzats amb qualsevol tipus de material (vel, flors, vellut, plomes....) utilitzaven molt l'enginy i fins i tot arribaven a ser de mal gust en alguns casos.


Aguditzar l'enginy
A causa de la permanent escassetat de matèries primeres com l'alcohol i el petroli durant la segona guerra mundial, les dones improvisaven substituts casolans. Al mercat negre que proliferava en aquella època es podia trobar carmí i laca d'ungles a joc, normalment de color vermell intens.

Com a conseqüència de la falta de recursos la qualitat del maquillatge deixava molt que desitjar i van haver d'aguditzar l'enginy amb trucs com maquillar les pestanyes amb betum de botes i les celles amb betum de sabates, en el cas de les angleses, o substituir el coloret amb pètals de rosa banyats en vi negre.

Perruqueria
Les cabelleres es portaven recollides en monyos alts, el qual allargava i estilitzava més el cap. En el cinema triomf la figura de Verónica Lake, lluia una cabellera llarga i rossa lleugerament ondulada que va haver de tallar obligada pel govern a causa que les dones de l'època sofrien accidents a les fàbriques en imitar la seva llarga cabellera.

1945-1959

La postguerra
La «bellesa» va començar a ser objecte de molta importància ara que les restriccions de cosmètics del temps de guerra havien arribat a la seva fi. Les celles s'arquejaven i enfosquien, els llavis es marcaven amb una línia ferma, les ombres d'ulls variaven des dels seductors marrons al verd jade i el maquillatge resultava essencial. Els pentinats soignée, encara que senzills, eren la norma, i van desplaçar els monyos que s'emportaven amb barrets durant el dia i a la nit; també ho eren les cabelleres fins a les espatlles, idònies per a les ocasions informals.

Van deixar d'accentuar-se la boca amb tons tan foscos i li van donar més importància als ulls. L'ideal l'encarnaria Brigitte Bardot, un rostre infantil amb un cos plenament desenvolupat.

Després de passar el dur període de la Segona Guerra Mundial el look que torna és més dolç i suavitzat. El 1953 apareix el primer fons de maquillatge en emulsió fluida cridat|trucat "Fluiu Make-up", fent que els fons de maquillatge cobridors i espessos tipus pum-cake comencessin a trontollar.


Christian Dior
Christian Dior
La indústria de la moda francesa va adquirint major importància i la seva influència en el maquillatge cada vegada és mes patenti. El dissenyador Christian Dior imposa el "Total Look" amb faldilles amples i cintures molt estretes que consistia en la conjunció de roba, accessoris i maquillatge dins del mateix estil. Dior s'inicia al món del maquillatge i el 1955 llança 8 barres de llavis en harmonia amb els colors de la seva col·lecció d'alta costura. Era molt important portar acord el maquillatge amb la roba i complements.

Altres marques de costura com Chanel i més tard Rochas irrompen al món del maquillatge i implanten el costum de llançar dos colorits de temporada concordes amb les seves col·leccions de moda. Combinacions com a ombra d'ulls verd clar amb delineador verda molsa i marqués de pestanyes coure, o bé ombra blava platejat amb delineador blau fosc i màscara violeta. La combinació parpelles turquesa i llavis taronja va tenir molt èxit. Les celles es portaven més clares i amples com Audrey Hepburn que donaven un toc elegant alhora que dramàtic o bé podien anar una mica més corbats en l'estil Marilyn Monroe o Elisabeth Taylor que donaven un aire més sensual.

Imatge i moda
A part de la imatge sexi, acriaturada i més suavitzada d'altra banda hi havia els qui volien projectar una imatge més seriosa renunciant així al color: des dels cabells fins a l'ampli contorn d'ulls, passant per la roba, tot era negre. Podien portar el cabell llarg o curt, però sempre descabellat, normalment amb serrell esfilagarsat.

Dos complements molt importants van ser els mocadors al cap que usaven molt les dones que conduïen descapotables i els cinturons amples. També van tenir molt èxit les sabates tipus ballarines que resultaven perfectes per ballar rock and roll. D'altra banda es invent el taló d'agulla que van popularitzar ídols d'aquesta època com a
Anita Eckberg, Sofia Loren, Evita Perón, Marilyn Monroe, Liz Taylor i Grace Kelly.


Els daurats seixanta

La dècada dels 60 és la més important el segle XX, per a uns una època daurada de noves llibertats i per a d'altres una dècada tenebrosa de poca moral, autoritat i disciplina. El cas és que tot el que va suposar i va tenir lloc (moda, música, filosofia, forma de vida....) actualment continua tenint conseqüències socials, polítiques i culturals.

Els corrents feministes dels anys 60 destaquen la idea de l'emancipació suposant un gran canvi en l'actitud de les dones i en la seva idea de la bellesa. Per primera vegada s'associen les idees de feminisme i feminitat i d'allà sorgeixen dues tendències: les partidàries de la sofisticació i les que defensen la naturalitat.

El maquillatge es converteix en un distintiu fent-se notar. Aquest senyal d'identitat arriba al seu clímax amb els maquillatges psicodèlics de les comunitats hippy.


A finals dels 60, Dior i Lancôme llancen unes brillantors de llavis consistents en unes barres grasses, brillants i menys acolorides que les existents fins al moment.

El prototip de dona l'encarna la model Twiggy, grans ulls, prima, representa la tendresa i un estil transparent. Ombres d'ulls de diferents colors, línia fosca a les parpelles superior i inferior, diverses capes de màscara i fins i tot pestanyes postisses, celles falses i pètals de flors pegats o pintats.

D'altra banda hi ha una altra model Jean Shrimpton que aporta una imatge totalment diferent, en aquest cas és un tipus de dona d'aspecte depravat, amb ulleres que indiquen diverses nits sense dormir i el cabell llarg i llis de vegades crespat. També triomfen l'estil Jackie Kennedy amb el cabell|pèl molt buidat i les seves nombroses perruques o la voluminosa cabellera de Fara Diva. En contraposició tenim també l'estil dels hippy, tant homes com dones amb cabells llargs arrissats o llisos i aspecte grenyut.
La minifaldilla va ser la gran invenció quant a vestuari, els vestits de tall recte, els estampats de flors, sandàlies de pescador, vaquers, jaquetes brodades de pell de be, cuirs indis, xals...

Imatge i moda

Per als dissenyadors de moda dels 60, el cos era un objecte més de disseny, una tela humana en la qual podia plasmar-se qualsevol sentiment o idea. Si els 40 l'interès s'havia centrat a la cintura i el pit, estrenyent-ne una i fent sobresortir l'altre, i els 50 els malucs van passar a ser el focus eròtic a través d'un hàbil tall que feia que ressaltar la silueta subjacent; la roba dels 60 va marcar una nova tendència. Era recta, geomètrica i eròtica, en la mesura que gran part del cos quedava nu (o gairebé). A mitjan els 60 les faldilles es van escurçar per sobre de la cuixa, i els escots eren més baixos o bé els «top» es feien transparents. La roba interior es va adaptar a tot això. I si ja era de reduïda mida, es va fer encara menor, per poder portar-se amb minifaldilles hipster. Les mitges pantalons (que al principi només s'emportaven per passejar pel camp) es van fer d'ús tan corrent com les faldilles, en escurçar-se aquestes per sobre de la vora de les mitges.

A cada estil de roba li corresponia un tipus de maquillatge, pentinat i joieria adequats. Als grans magatzems aquestes coses eren normalment en diferents departaments; mentrestant les boutiques, que creixien de la nit al matí al llarg de King's Road, oferien tot això amb un aire totalment juvenil i exposaven les seves ofertes en un mateix lloc barrejades amb les últimes novetats de les melodies pops. Estaven a més a peu de canó i això va assegurar la ràpida arribada de les últimes novetats en cada moment. Les boutiques també van tenir èxit a nivell popular a França; tanmateix, no van exercir un paper important als Estats Units, on la demanda de moda jove estava ja molt coberta pels grans magatzems, amb les seves botigues joves en l'interior dels mateixos. La botiga més famosa de Londres era segurament Biba, deguda a l'enginy de Barbara Hulanicki. En els seus bons temps era una exòtica caverna omplerta amb robes «retro» dels 20, 30 i 40, maquillatge i complements en tots els tons des del borgonya, passant per l'oliva, fins al marró. Les fàbriques de confecció angleses es van unir per mantenir el seu mercat entre els joves, amb models anomenats «Miss X» o «Jove Y», que imitaven els models que apareixien . a París o a Chelsea.

El maquillatge corporal
En 1968 Veruschka de Lehndorff, descendent de la noblesa prussiana i una de les models de l'època va posar de moda el maquillatge corporal fent d'això un pur art.


1970 - 1979: el kitsch

Un gran avenç van ser els micatitanis, unes minúscules llavors de mica recobertes d'una fina capa de diòxid de titani totalment innòcues que van permetre multiplicar els colors i desterrar per sempre les eosinas, colorant utilitzat fins llavors que produïa problemes de tolerància. Neix una nova marca americana cridada Clinique que ofereix per primera vegada una línia sòbria en la qual l'envàs passa a un segon pla i la idea és tractar problemes específics de la pell alhora que embellir.

En aquesta dècada comença a introduir-se la idea de tractament als productes de maquillatge. Apareix la primera crema hidratant i protectora amb color cridada "Bienfait du Matin" de Lancôme.


Moda retro
Hi ha una tornada al glamour dels anys passats, tornen les modes dels anys vint i trenta però amb un toc de disc i lluentons. Llavis amb brillantors transparents, purpurines, textures extra grasses i colors tropicals.

Les pestanyes postisses estan en apogeu i hi ha una vertadera obsessió pel cutis moreno, tant a l'estiu com a l'hivern. Les cremes autobroncejadores i les pols i terres de sol es converteixen en un èxit de vendes.

A partir de 1973 torna a l'estètica de la naturalesa amb colors neutres, caqui, sorra, blau grisenc, oliva, beige...tonos que combinaven a la perfecció entre ells i facilitava la forma de vestir.


El "punk"
El 1976 s'implanta l'estètica "punk", no creu en modes de luxe i implanta els colors sense ton ni són. Encara que no va ser una moda de grans masses deixarà com a patent en els nostres temps la barreja pel color sense cap tipus de rigidesa.

Un dels fenòmens més interessants al món de la moda dels 70 va ser la formació de la roba punk i els seus pentinats començat a ser portat cada vegada més despentinat, però ara a més es tallava a trasquilones, s'estarrufava i es tenyia amb colors vius o s'envetava amb colors primaris.

La raó d'aquesta nova tendència ascendent havia de veure tant amb el món de la moda com amb el culte punk. En la moda també es respirava certa desil·lusió i desconcert particularment a la Gran Bretanya.

Més tard la moda arribaria amb ulls molt enfosquits, llavis vermell sang i cara molt pàl·lida recordant els bojos anys vint.


Perruqueria
Referent al pentinat, triomfaven les permanents ja que aconseguien molt volum al cabell, i l'estil Farrah Fawcett (actriu de la sèrie Els àngels de Charlie) cabellera amb talls molt escalonats, puntes cap a fora, cabellera regirada i voluminosa amb metxes.

La dècada dels setanta és coneguda com la dècada del mal gust, s'emprovaven i barrejaven tot tipus de vestimentes; mini pantalons amb plataformes, pantalons amb pota d'elefant i camises de polièster, roba brillant discotequera amb moda punk....Detrás de tota aquesta barreja s'amagava una gran força creativa i alliberadora que ha continuat viva fins ara. Una petita part de tota la moda dels setanta ha reviscut poc abans del final del segle XX. Alguns ídols de la dècada: Lliça Minnelli, Olivia Newton-John i John Travolta, Lauren Hutton, els àngels de Charlie...



1980 – 1989

Totes les marques de cosmètica comencen a concebre el maquillatge com un conjunt harmoniós que no omet cap detall i les dones han passat a considerar-ho com un element indispensable en les seves vides. El concepte d'estil yuppi reflectia que tant el maquillatge com el pentinat i els complements els mantenia la pròpia dona amb el seu treball.

El maquillatge permanent ofereix una solució definitiva per maquillar-se celles, línies d'ulls i llavis i pestanyes.

En els primers anys es dóna preferència als tons forts encara que la majoria només s'atreveix a portar-los a la nit. Durant el dia la dona treballadora usa tons més naturals que llueixen la bellesa d'un cutis cuidat i en to mat. És molt important la fusió entre el maquillatge, ombra i colorets, han d'anar molt bé difuminats i sense marcar traços visibles entre uns i d'altres. No es noten els talls entre la cara i el coll i el to és més natural, es pren consciència que el sol envelleix.

En els últims anys de la dècada es busca els tons mats i es desterren les brillantors. Les celles s'emporten amples i enfosquides. Els ulls es maquillen amb el khöl difuminat i l'eyeliner cau en l'oblit.

Hi ha diverses tendències per al cabell: talls llisos i asimètrics, talls amb cabell en punxa (influència del punk), talls amb puntes disparades i realçades amb laques i brillantines i per ultimo l'ús de les planxes calentes que allisaven o creaven rínxols mínims. El cabell els vuitanta es porta acurat i amb volum; curt al petit com la model Linda Evangelista o gairebé al zero com Annie Lennox. Destaquen també entre els ídols d'aquesta època Madona, Cher o Brooke Shields.

La moda
En com a la moda es busca sobretot la comoditat i l'estil personal. Els grans modistes es passen al pret a porter.


Els texans o jeans s'imposen d'una manera aclaparadora.

L'actualitat

En els primers anys de la dècada dels noranta es porta l'estètica neohippy, poc preocupada per la bellesa física i l'abillament.. El look de les passarel·les de París, Milà o Nova York són models extremadament primes i ulleroses com la top Kate Moss.

Davant de la poca cura per l'estètica la indústria de la cosmètica llança al mercat productes que prometen un aspecte natural: brillantors translúcides, masteguessis transparents, hidratants que unifiquen el color, etc. Els productes que més èxit tenen són els multiús que serveixen per maquillar ulls, llavis i pòmuls.


Revival
A mitjan els noranta torna un petit revival dels colors dels setanta i durant un parell de temporades les celles tornen a portar-se molt depilades i les parpelles en tonalitats pastís irisades. S'utilitzen recursos ètnics al maquillatge com la henna i el piercing es converteixen gairebé en una forma de cosmètica. Les cares es continuen mantenint en to natural ja que la consciència pels efectes nocius del sol cada vegada aquesta més latent.

Perruqueria
Quant al cabell seguim amb les llargues cabelleres dels vuitanta, soltes i poc pentinades. Un dels talls més imitats és el de l'actriu Jennifer Aniston, de la sèrie televisiva Friends. Tall buidat i escalat amb alguns flocs que emmarquen el rostre. Torna la influència punk amb colors de cabell/pèl en tons extrems i radicals. Alguns exemples de cabells imitats són Julia Roberts, Spice Girls...

Actualitat
Ara com ara, el món de la cosmètica ha evolucionat fins al punt de ser un negoci que empra més de quinze mil ocupacions|usos directes. Generant una indústria que a molts països França i Itàlia, per exemple són part important dins de la seva economia.

-Genera 15.079 ocupacions directes.
-Contribueix amb el 2,82% de l'ocupació i el 4,23% de la producció industrial, el 4,85% del valor agregat per la indústria i el 3,17% dels sous i salaris.
-Exporta, principalment, preparacions de maquillatge, inclosos antisolars i bronzejadors (20%); sabons de tocador (18%); xampú, (13%); capil·lars (13%); perfums (8%).

La bellesa en general, és una ciència que es reinventa sense parar. Actius exclusius, textures extraordinàries, acords inèdits de colors. El maquillatge porta constantment encara més lluny els límits de la ciència, de la tecnologia i de la creació.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada