dilluns, 22 de juny de 2009

4. EGIPTE

El maquillatge, els cosmètics
En la civilització egípcia, no solament existien els salons de bellesa, sinó que estava molt avançat l'art sagrat del maquillatge.

El refinament de les cures estètiques era enorme. Fórmules secretes embellien les reines d'Egipte que, amb molta rapidesa, eren imitades per seus cortesanes.
Els pentinats, les perruques, els banys de llet, les siluetes estilitzades, tot formava part d'una cultura en la qual l'espiritual, l'art, la religió i la ciència tenien una importància fonamental. Especial atenció mereixien el cabell, la pell i els ulls. El cabell era tenyit amb henna, aconseguint mil matisos rojos o bé es rasurava completament per facilitar els continus canvis de perruques, summament sofisticades. Els ulls es remarcaven en negre, engrandint i suavitzant la seva forma natural.


Higiene, bany, depilació
Les dones egípcies ja posseïen la visió de mantenir una pell bella i jove; i és per això que dedicaven especial atenció al bany, al maquillatge i als tints per al cabell.

La neteja corporal era un ritual de diverses hores que consistien en banys, massatges i rasurat de cap per motius d'higiene, religiosos i climàtics.

Elaboraven les seves pròpies cremes a base d'olis i plantes i depilaven el borrissol superflu. Amb ungüents, afaitis i banys perfumats o de llet es cuidaven de mantenir una pell tersa i extremadament suau. Alguns dels materials ocupats eren l'alabastre i la mel, productes destacats per les seves propietats nutritives i exfoliants, per suavitzar la pell i evitar els efectes del vent i el desert.


Maquillatge i cosmètics
En documents d'aquella època és possible conèixer els processos d'elaboració i aplicació del maquillatge, així com els materials que utilitzaven i les raons que tenien per fer-ho. Les dones egípcies ungien el seu cos a fi de mantenir la seva pell elàstica en la intensa calor del clima, usant també gran quantitat de cosmètics.

Obtenien els colors dels seus cosmètics barrejant terres, cendres i tintes. S'han descobert restes de maquillatge a les tombes dels faraons, i curiosament aquests productes cosmètics tenen una gran semblança amb els que s'usen en l'actualitat.

Les dames de la Cort es tenyien els dits de mans i peus amb olivereta, donant a aquella part del seu cos un colorit ataronjat vermellós. Com els pits solien anar en descobert, s'accentuava el blau de les venetes dels pits amb una línia blava, mentre es donava un toc daurat als mugrons.


En aquesta civilització utilitzaven l'antimoni vermell per acolorir els llavis, mitjançant la polvorització de pedres i minerals treien els tons turquesa que aplicaven a parpelles junt amb el khöl que usaven per delinear els ulls en forma de cua de peix i remarcar les celles. Usaven pinces de depilar per donar forma a les celles.

Llavis i color de cara
Era molt típic que els egipcis realcessin els seus ulls amb colors forts i vius. I van ser ells els primers en pintar els seus llavis, amb ocre roig i òxid de ferro natural, estenent el compost amb un raspall o palet pels seus llavis.

Les venes dels seus fronts es feien que se les ressaltava de blau, posant-se també carmí als seus llavis i els seus dits es tenyien de color vermell-ataronjat amb planta de henna"

El carmí dels llavis, el blanc per restar lluïssor a la cara, el roig-taronja per a les galtes, eren productes extrets de plantes i arbusts.

A la Cort, les dones donaven als seus llavis un to negre blavós, o vermell vermelló.

Ulls
Els ulls sempre van exercir un particular fascinació. Centre d'atenció, és la mirada al llarg dels temps. Això era així perquè els antics creien que els ulls eren la seu dels pensaments, per on s'apuntava l'ànima i es transmetien les emocions del cor. Era important dotar, tan important zona del cos d'un especial realçament. Els ulls eren l'expressió primera, carta de presentació de la dona. Per això es va centrar en ells la major cura cosmètica al llarg dels temps antics. Les llampades dels ulls eren populars no solament a Egipte, sinó també en el medi mesopotàmic, on es trituraven en un morter les closques de certs escarabats del desert per aconseguir un polsim que es barrejava amb l'ombreig de malaquita.

L'ombreig verd dels ulls s'aconseguia mitjançant un mineral en pols, la malaquita, que s'aplicava a les parpelles; i l'enfosquiment de celles i pestanyes s'obtenia amb una pasta feta a base d'ametlles cremades, pols d'antimoni, argila ocre i òxid de coure: el khöl, del que es parla fins i tot a la Bíblia. L'ús i abús que algunes reines d'Israel van fer del cosmètic, en particular la maligna Jezabel, va donar mala fama als cosmètics en la posterior tradició cristiana.

Per realçar més la mirada, la dona egípcia afaitava les seves celles, pintant en el buit deixat altres celles, o es col·locaven celles postisses, costum que s'estendria més tard al món grecollatí, on les cortesanes importants van abusar d'aquell costum. La moda antiga, en el que a celles pintades es refereix, era la de dibuixar unes llargues celles que arribaven fins al nas. Un escriptor antic assegura que aquest detall embogia els homes. Atenent això últim, no sorprèn que la dona del món antic portés sempre amb si la seva capseta o estoig de cosmètics. Una dama que va viure fa 3300 anys, cridada Tu-Tu, viatjava amb ella. De fet, la capseta d'aquesta egípcia és la mostra més antiga conservada del maquillatge d'ulls: va ser trobada a la seva tomba, mostra que la seva propietària pensava utilitzar-la també en la seva vida venidora.

El maquillatge en els ritus funeraris
És conegut com els egipcis embalsamaven els seus faraons. Els ritus funeraris es caracteritzaven no sol per embalsamar els cossos dels difunts, sinó també per dipositar al costat d'ells tota classe d'objectes, aliments i materials preciosos perquè en la vida futura gaudissin dels béns terrenals. Entre els objectes es trobaven pintes de vori, cremes, negre per als ulls, pols, etc., dins de petits recipients en els quals estaven gravades les instruccions per al seu ús.

Nefertiti
Nefertiti i Cleopatra
De Nefertiti es recorda fins i tot la seva silueta estilitzada, malgrat haver tingut sis fills, sent ella que va estendre la moda del color verd per a les parpelles. El bonic bust d'aquesta reina, esposa d'Amenhotep IV, es conserva en magnífic estat en un museu de Berlín.

De Cleopatra s'explica que va ser la dona que va reunir més secrets sobre la cura de la seva bellesa: les seves màscares, el seu maquillatge i els seus banys de llet van passar a la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada