dilluns, 22 de juny de 2009

9. BARROC I ROCOCÓ

El segle XVII: el Barroc


Caterina de Mèdici

Amb l'arribada de Catalina de Medicis a la capital francesa, el centre europeu de la moda i l'estètica serà fins ara París.


La moda de la cosmètica arriba a França de la mà de Caterina de Mèdici, que el dia del seu matrimoni amb Enrique II es va presentar amb la cara pintada com la d'una icona. Caterina havia après la tècnica de la fabricació de cosmètics i passava gran part del seu temps preparant ungüents. Una de les seves dames i amiga, Caterina Caligai, va obrir a París el primer Institut de Bellesa. El tipus de maquillatge que va envair la cort francesa en aquesta època mostrava el rostre de coloració ataronjada a mercè de l'ús del vermelló.

Enrique III es feia aplicar abans d'ajeure's, una màscara de clara d'ou i farina de faves, que posteriorment li era retirada, amb aigua de julivert. La reina Isabel I va importar molts perfums italians i francesos, i guants de cabreta perfumats que es fabricaven al poble de Grasse, al sud de França. La vida a Grasse girava entorn de la indústria dels adobats, però el perfum es va fer ràpidament més popular que els guants i altres articles de pell, i així el poble es va convertir aviat en un dels principals centres de perfum del món.

Els pintallavis eren una barrej més segura de panerola i cera d'abelles, i el nacre mòlt molt fi es va popularitzar com a ombra d'ulls iridescent. Malgrat que el bany no estava de moda, les dames de la cort procuraven mantenir el cutis net. La pròpia reina es rentava la cara amb vi negre i llet de burra, alternativament, mentre d'altres utilitzaven aigua de pluja o la seva pròpia orina.

Anglaterra
Durant el regnat de Carles I, la primera empresa britànica de productes de tocador va obrir un establiment a Londres. Consta als arxius el nom d'un jove anomenat Yardley que va pagar una bona suma al monarca per obtenir la concessió de fabricar sabó per a tota la ciutat. Desgraciadament els arxius en els quals es relacionaven tals activitats van ser destruïts durant el gran incendi de Londres el 1666, però consta que Yardley utilitzava lavanda com a principal ingredient dels seus sabons. Els remeis per a la cura de la pell van anar refinant-se cada vegada més i les dames de la cort de Jaume II utilitzaven cremes hidratants d'espècies i beines de vainilla escaldades en mel. Però seguia l'ús de la cerussa i el plom amb els seus estralls, de manera que continuaven els fronts alts i l'absència de celles (el que quedava d'elles s'afaitava i es traçaven delicadament amb cabells de ratolí). Els homes van comptar amb boletes de sabó per a l'afaitada a casa i es van deslliurar de barbers poc curosos.

Maquillatge
Es consolida aquest segle l'Edat d'Or de la cosmètica. França es converteix en el centre de la cultura, creant la nova moda de la roba, pentinat i cosmètica.

Existeix una obsessió pel maquillatge i els perfums, no així per les cremes de bellesa. Igual com la dona l'home va maquillat, oferint així un aspecte efeminat. La dona porta el cutis amb una blancor excel·lent, empolvorant-se amb unes pols d'arròs o farina.

Les infusions d'herbes també s'empraven per mantenir la pell neta, entre elles l'aigua de fonoll i d'eufràsia. Les clares d'ou batudes s'utilitzaven per fer la pell més tersa i suau, i les pigues continuaven sent un popular truc per ocultar imperfeccions. Les pigues no estaven ben vistes i un remei per eliminar-les era la infusió de fulles de saüc amb saba de bedoll i sofre que s'aplicava a la pell sota la llum de la lluna i es treia amb mantega al matí.

Els ulls
Van delineats en negre, a la parpella apliquen blau o verd i els llavis dibuixats en forma de cor amb tons vermells foscos.

Les pigues
Adquireixen molta importància, es consideraven molt estètics i fins i tot es feien de vellut o bé es pintaven. Es col·locaven a rostre o escot depenent del significat que se li volgués donar, arriben a tenir un llenguatge propi.

La verola, malaltia temible i desfigurant, va assolar Europa durant el segle XVII. Cada epidèmia matava milers de persones i en deixava moltes altres amb cicatrius permanents ocasionades per les butllofes que produïa la malaltia, i que alteraven les faccions. La majoria de la població europea ostentava, en grau major o menor, els senyals de la verola.

Les pigues postisses, en forma d'estrelles, llunes creixents i cors -i dels que es lluïa fins una dotzena alhora, van aconseguir una popularitat immensa com a mitjà per desviar l'atenció de les marques de verola.

Aquestes pigues, de seda o vellut negre, es col·locaven a prop dels ulls, al costat dels llavis, a les galtes, al front, al coll i als pits. Els utilitzaven tant els homes com les dones. Segons tots els relats, l'efecte era certament desorientador, i a França se'ls va donar el significatiu nom de mouche, que significa "mosca".

S'utilitzaven capsetes amb recanvis i se les emportava als sopars i els balls. Aquestes capses eren petites i poc profundes, amb un diminut mirall a la tapa, i poden considerar-se com les predecessores de la moderna polvorera.

L'ús de les |pigues postisses va conduir en la creació d'un llenguatge silenciós encara que bé clar. Una piga al costat de la boca d'una dona assenyalava desig de flirtejar; la piga a la galta dreta anunciava que la dona estava casada, i a l'esquerra que hi havia promesa; i al costat d'un ull pregonava una passió incandescent.


Perruqueria
Quant al cabell els pentinats eren monumentals, a finals del segle XVII els homes comencen a utilitzar perruques i les dones postissos de gran mida amb tocats també grans i van excessivament adornats. El cabell va retirat de la cara i es porta amb tirabuixons i rínxols. Tota aquesta moda ve imposada per la Cort, es tenyeix de ros a causa de la influència que arriba de Venècia, un tint ros que causa furor i que denota prestigi.

En les poques ocasions en les quals es rentava el cabell, es feia sense aigua aplicant en sec un xampú amb pols molt fines d'argila que es raspallaven per absorbir la capa de greix i brutícia.

Perfum
La higiene corporal segueix en l'oblit, per la qual cosa continuen utilitzant quantitat de perfums per al pudor.




2. El Rococó: segle XVIII


Maquillatge
El segle XVIII va fer del maquillatge una necessitat. Tornava a ser pràctica tan important com ho fos en l'Antiguitat. Ningú no sortia al carrer sense estar maquillat, sense haver-se arreglat ulls, galtes, llavis, ungles i fins i tot mans. No rentar-se, era cosa habitual, perdonable. No maquillar-se, era pecat no excusable. L'operació consistia a aplicar-se blanquet al rostre; les venes, de blau, i els ulls es decoraven amb tons rojos que arribaven fins a les celles, pintades de negre. Tal va ser el seu apogeu que el 1770 el Govern anglès va promulgar una llei prohibint a les senyores induir arterosament als homes al matrimoni valent-se de mitjans com a perfums, cosmètics, maquillatge, dents o cabells postissos, talons alts, cotilla i malucs artificials". Si es feia, el matrimoni podia ser declarat no vàlid.

Cosmètica
L'època daurada de la cosmètica s'inicia aquest segle amb les cremes més sofisticades, essències i aigües. A pesar que la higiene personal va augmentant a poc a poc, els perfums continuen sent imprescindibles.


Els llavis tenien forma de cor petit, s'usaven perruques extravagants i empolvorades, galtes envermellides amb excés de coloret, pols a coll i espatlles, amb pigues a cara i esquena.


Els productes de bellesa han de ser elaborats artesanalment per comprar-se als luxosos establiments de Faubourg Saint Honore i els perruquers substituiran les serventes de la cort component excèntriques perruques.

El 1786, el Parlament anglès va aprovar un decret llei que establia els impostos en cosmètica, i es pot fer una llista precisa dels productes de l'època. Entre els cosmètics registrats figuren les essències, pols, boles de sabó i pomades com la tintura d'ametlla de préssec, l'essència de pom, i el clavell de lliris. Entre els pigments de maquillatge estava el carmí, el blanc, el carmí vegetal (elaborat amb Carthamus tinctorius) i el carmí de tovalló, que s'aplicava amb una petita tela. Consten també líquid de roses en flor, crema cosmètica i crema de bellesa.

Amb la mort de Luis XIV acaba l'austeritat que havia imposat el monarca a la cort francesa i es recobra el sentit de la higiene interna i externa. El segle XVIII reneix a la cosmètica, els perfumistes creen i difonen els seus productes genials i secrets: Llet de la princesa, Aroma de sultana, Aigua celestial, Murmuri oriental, Llets de Ninon. Els productes de bellesa francesos es venen a tot el món; els envasos són de plata, or, porcellana i laca; els seus alts preus no impedeixen el comerç creixent.

El roig és el color de moda, hi ha vermells per utilitzar durant el dia, i roigs més apagats per usar a la nit. Les dames de la cort empren el vermell fosc; les cortesanes un roig violent; les burgeses tonalitats més clares. Tornen els perfums florals: La Pompadour usa rosa i violeta; María Antonieta, el marduix. Les aigües de flors envaeixen el mercat.


Galtes, llavis, pigues: la febre del coloret
El coloret, és un element essencial al maquillatge. Té la missió d'unificar les diferents forces de color que representen els ulls i la boca, aportant lluminositat. El color a les galtes és símptoma de bona salut. Durant anys les dones camperoles que desenvolupaven la seva vida a l'aire lliure gaudien d'un aspecte saludable que es manifestava sobretot en unes galtes terses i vermelles similars a les pomes. Tanmateix les dones que feien la vida als salons, aprenent a brodar i a tocar el piano, presentaven rostres macilents i descolorits que els donaven un aspecte malaltís. El coloret va ser el remei a tots els mals de les més sofisticades. El segle XVIII a França el coloret era un element imprescindible de la vida social tant per a homes com per a dones ja que a més de proporcionar per si sol un aspecte saludable, servia per revifar el cutis, realçar els trets i esculpir el rostre, encara que s'utilitzava de forma exagerada.


La higiene personal
Va poc a poc reprenent importància. No obstant això, els perfums continuen sent imprescindibles per dissimular les males olors.

Resultava excepcional el cas de Madamme Du Barry, que cridava l'atenció en la cort per dutxar-se a diari amb aigua freda.


La Revolució Francesa (1789)
Però tot va canviar amb la Revolució Francesa. Els excessos estètics de la noblesa van desaparèixer amb ella i no va ser sinó fins a l'arribada de Napoleó al poder, i gràcies a la seva esposa Josefina, que les cures de bellesa van renéixer a França.

En aquesta època, la cosmètica natural estava en voga en la cort, tant per a homes com per a dones. S'utilitzaven profusament les perruques empolvorades, el carmí i les pols facials, i sovint els homes eren majors consumidors de tot això que les dones. Malgrat que ja s'havia inventat el xampú, els cortesans solien portar el cabell curt i brut, sobre el qual es posaven la perruca.

A partir d'aquesta època es va posar de moda l'aparença pàl·lida i etèria. La vestimenta de les dones es va centrar en la mussolina, alhora diàfana i atrevida. De vegades humitejaven la tela per cenyir-la més al cos; i això va provocar més d'una pulmonia. L'emperadriu Josefina tenia la pell de color oliva per la seva procedència antiplana i es va posar de moda el coloret basat en herbes, que va continuar utilitzant-se tot el segle XIX. A Josefina s'uneixen el seu animat caràcter crioll amb una gran tendència a l'obesitat. Aquesta tendència l'obligava a haver de seguir continus règims d'aprimament i a successius tractaments estètics per al cos i el cutis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada